Lloc: La Pedrera Espai Kreativo (LAPEK), Barri Can Sala, Subirats
Dates: Dissabte 5 de maig – diumenge 8 de juliol 2018
Inauguració: Dissabte 5 de maig 2018 a les 12 00h
En aquesta exposició, quatre artistes que van arribar a Catalunya en la dècada dels vuitanta s’han reunit per a mostrar el seu treball a la Pedrera Espai Kreativo (LAPEK). Les seves obres, encara que molt diferents, reflecteixen un interès comú en la poètica i la metafísica, i una preocupació pels problemes fonamentals del nostre temps, així com un qüestionament de les nocions de frontera, identitat i pertinença. Lesley Yendell, Louise Sudell, Juliette Murphy i Denys Blacker són les artistes que mostraran el seu treball a LAPEK. La inauguració és a les 12.00 h del dissabte 5 de maig i l’exposició segueix fins al diumenge 8 de juliol.
“4×4”
At: La Pedrera Espai Kreativo (LAPEK), Barri Can Sala, Subirats, Spain
Dates: Saturday 5th May – Sunday 8th July 2018
Opening: Saturday 5th May 2018 at 12h
In the exhibition 4 x 4, four artists who arrived in Catalonia in the 1980s have come together to show their work in la Pedrera Espai Kreativo (LAPEK). Their works although very different reflect a common interest in the poetic and the metaphysical, and a preoccupation with the fundamental issues of our time as well as questioning the notion of borders, identity and belonging. Lesley Yendell, Louise Sudell, Juliette Murphy and Denys Blacker are the artists who will be showing their work in LAPEK, Barri Can Sala, Subirats. The opening is at 12 00h on the 5th May and the show runs until the 8th July.
“La meva ala està a punt per al vol,
M’agradaria tornar enrere.
Si em quedés temps sense temps
Tindria poca sort”.
Gershom Sholem Gruß vom Angelus.
El temps és central en l’experiència de suspensió i vol que Walter Benjamin descriu en el seu últim treball complet Tesis sobre la Filosofia de la Història (1940). El temps o tempus es troba en el cor de la paraula tempestuós; i en l’ull de la tempesta on el vent s’esvaeix hi ha quietud. En aquest espai podem veure l’Angelus Novus de Klee, pintura que pertanyia a Benjamin i que va imaginar com l’àngel de la història, suspès en el vol, penjant entre el passat i el futur. L’àngel de Walter Benjamin s’ha vist obligat, per la força del vent i la debilitat de les seves ales, a aturar-se en ple vol. Volant irresistiblement enrere cap al futur, contempla els naufragis d’un passat catastròfic acumulant-se als seus peus. Com a persones que han volat enllà de la familiaritat del seu país natal, les quatre artistes d’aquesta exposició s’han acostumat a habitar aquells espais imaginaris suspesos entre els temps i la memòria, on el sentit de la identitat es desdibuixa.
En el misticisme orfí, Mnemosyne, mare grega de les nou muses i deessa de la memòria, custodiava un estany d’aigua en l’Hades. Els morts podien beure de l’aigua del riu Lethe, i oblidar tot el que mai els havia succeït o beure de l’estany de Mnemosyne, i recordar tot el que estava a punt de passar en la seva vida futura. Aquesta estranya relació que la memòria té amb el temps i l’experiència és quelcom que s’estén als límits de la nostra consciència. Les obres seleccionades per aquesta exposició estan connectades per un interès comú en una anàlisi multicapa de la realitat i per la seva capacitat d’abordar la descontextualització i la desfamiliarització, conceptes als quals Benjamin era tant aficionat.
Havent viatjat més enllà de les seves pròpies fronteres, aquests artistes, ja sigui obligades per la força del vent o la feblesa de les seves ales, retrocedeixen cap al futur incert que ens enfronta a tots en aquest planeta. Aturats en el vol podem observar la terra que s’estén als nostres peus, on les restes del passat s’apilen, i, rere nostre, la tempesta s’acosta des de l’horitzó. El progrés no és una cadena d’esdeveniments, i tal com va escriure Benjamin, “només ens podem apoderar del passat com una imatge que apareix en l’instant en què es pot reconèixer, i que no és mai més vista”. La selecció d’obres per aquesta exposició està formada per imatges tant poètiques com efímeres, capturades del passat i reunides per a ser contemplades durant un temps a la LAPEK.
“My wing is ready for flight,
I would like to turn back.
If I stayed timeless time
I would have little luck.”
Gershom Sholem Gruß vom Angelus.
Time is central to the experience of suspension and flight that Walter Benjamin describes in his last complete work Theses on the Philosophy of History (1940). Time or tempus is at the heart of the word tempestuous and in the eye of a storm, the wind drops away and there is stillness. In this space we can see Klee’s painting Angelus Novus that belonged to Benjamin and that he imagined as the angel of history, suspended in flight, hanging between the past and the future. Walter Benjamin’s angel has been forced by the strength of the wind and the weakness of his wings to halt in flight. Flung backwards irresistibly towards the future he contemplates the wreckage of the catastrophic past piling up at his feet. As people who have taken flight from the familiarity of their natal country, the four artists in this exhibition have grown accustomed to inhabiting those imaginary spaces that are suspended in the betwixt and between of time and memory and where the sense of identity is blurred.
In Orphic mysticism, Mnemosyne, the Greek mother of the nine muses, is said to have guarded a pool of water in Hades. The dead could drink from the water of the river Lethe and forget all that had ever happened to them before or they could drink from the pool of Mnemosyne which would allow them to see all that was about to pass in their future life, ensuring a reincarnation free from the taints of their past. This strange relationship that memory has with time and experience is something that stretches at the limits of our consciousness. The selection of works in this show are connected by a common interest in such multi-layered examinations of reality and by their capacity to address the de-contextualisation and de-familiarisation that Benjamin was so fond of.
Having travelled beyond their own borders, these artists, whether forced by the strength of the wind or the weakness of wings, are moving backwards toward the uncertain future that faces us all on this planet. Paused in flight, we can all observe the land lying at our feet where the wreckage of the past is piling up, the storm on the horizon behind us, looming. Progress is not a chain of events, and as Benjamin wrote, “the past can be seized only as an image which flashes up at the instant when it can be recognized and is never seen again.” The selection of works in this show are such poetic, yet ephemeral images, seized from the past and held together for us to contemplate for a short while at LAPEK.
Lesley Yendell 